Feliç solstici i pròspera volta al sol nova

Ahir feia anys la meva senyora mare, i a algú se li va acudir felicitar-la per aquesta «nova volta al sol». La pobra es va quedar estranyada fins que li vaig explicar que és la manera actual i cursi de felicitar algú en el seu aniversari. No va quedar gaire convençuda, es veu que en els seus temps la gent no feia voltes al sol. I si en feien, no se n’adonaven, no com la gent d’ara, que té consciència de fer voltes. A mi m’agradava més quan es felicitava l’aniversari. Fer anys té mèrit, i més en té com més en fas. Fer voltes al sol, en canvi, no té cap mèrit, el meu besavi mateix, a qui no vaig arribar a conèixer, va néixer a meitat del segle XIX i des de llavors no ha deixat de fer voltes al sol, allà on estigui enterrat. Fins i tot els morts fan voltes al sol, vulguin o no, en canvi, fer anys es reserva als vius, això sí que és digne de ser celebrat. Voltes al sol les fa fins i tot una cadira, i a ningú se li acut felicitar-la. Això de felicitar les voltes al sol no és l’única cursileria que ens han portat aquests temps. D’aquí a poc arribarà el Nadal, però que a ningú se li ocorri felicitar-lo, el que es porta ara és felicitar el solstici d’hivern, sigui el que sigui. Ada Colau sol fer-ho, així de moderna és. Se m’escapa el motiu de felicitar-nos els uns als altres una cosa tan fada com un solstici, i em sorprèn a més que complimentin el d’hivern i ignorin el d’estiu, que té exactament els mateixos motius de celebració. Per no parlar dels equinoccis, menyspreats fins al punt que ningú ens crida pel carrer un alegre «feliç equinocci». Enguany, en el sopar familiar del 24 de desembre, a l’hora del brindis els demostraré a tots que sóc un home d’aquests temps. -Feliç solstici d’hivern i pròspera volta al sol nova -diré, mentre alço la copa. Res més bonic que passar el solstici d’hivern en família, cantant nadales al costat del pessebre, abans d’anar a la missa del gall. Per no semblar un tipus antiquat, el millor és adoptar totes aquestes modes astronòmiques. Si a l’any se li diu ara volta al sol, també el dia deu haver canviat de denominació, per millorar. Així que aquest mateix matí, en entrar a la carnisseria del barri per endur-me quart i meitat de costelles, anava a saludar amb el «bon dia» habitual, quan per fortuna he recordat que aquestes coses ja no es porten. -Bones rotacions de la Terra sobre el seu propi eix. Qui és l’últim? -he proclamat amb el meu millor somriure. Una senyora ha aferrat el moneder que portava a la mà mentre em mirava espantada, una altra ha fugit corrent sense fer la compra i el carnisser, brandant un ganivet de desossar, m’ha dit cridant que no em vol veure més. No serà fàcil l’adaptació a les salutacions astronòmiques. Ahir, quan l’Ernest ja era al llit, vaig anar com sempre a la seva habitació, a dir-li bona nit. -Bons períodes en què la Terra deixa de rebre la llum del Sol per efecte de la seva rotació -li vaig dir mentre l’abrigava i li feia un petó, ja que això i no una altra cosa és la nit, com sap qualsevol que d’aquí a pocs dies feliciti el solstici. Es va posar a plorar, i a més la meva senyora, que va venir en sentir el xivarri, em va acusar de provocar-li malsons al nen. I per postres, al gener l’hauré de felicitar per la seva nova volta al sol. Mals temps per a l’astronomia.

El més llegit