COP28: altes expectatives a Dubai

Aquest dijous arrenca a Dubai la COP28, una nova cita de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Una cimera plena de paradoxes: se celebra en un dels bressols dels petrodòlars i la presideix un magnat del petroli. I el seu objectiu és aconseguir nous compromisos en la reducció de gasos contaminants, cosa que en la pràctica no vol dir altra cosa que eliminar els carburants fòssils. Costa creure que països com Dubai estiguin disposats a cedir en la que és la seva principal font de riquesa, per això la sospita sobrevola aquesta cimera com ho va fer en la celebrada a Egipte. La consciència mediambiental ha substituït des de la Cimera de París l’ecologisme. No som davant un moviment marginal sinó davant el ‘mainstream’ global. La conscienciació dels consumidors empeny les empreses que multipliquen el seu compromís fins a forçar els governs més reticents. L’eliminació dels combustibles fòssils és ara imparable, ni la crisi financera del 2008, ni la invasió d’Ucraïna, ni la guerra Israel-Palestina han fet retrocedir el ritme del compromís mediambiental. El negacionisme no és més que una evidència de la irreversibilitat del fenomen. Per tot això, les expectatives de la COP28 són ara molt altes, entre altres coses perquè les conseqüències del canvi climàtic en la nostra vida quotidiana són cada dia més que evidents. Potser el perill més gran del moment és la utilització que alguns volen fer de l’emergència climàtica per convertir la conscienciació de la població en una onada anticapitalista. No hi ha res d’il·legítim en això, però convindria dissociar les dues dinàmiques. Un concepte que genera consens, per exemple, és el del creixement econòmic sostenible, tant socialment com mediambientalment. I un altre concepte radicalment diferent és el del decreixement que implica un canvi en les regles de l’economia que no tenen una alternativa clara ni contrastada. No ho confonguem.

El més llegit