Gàrgoles Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

L’eufòria desfermada de la fabulació

Tristram Shandy és l’exemple més evident de la capacitat de la novel·la per acollir qualsevol invent, totes les possibles barrabassades, totes les potències i capacitats

¿És un llibre? ¿O un joc? Set novel·les (o el que sigui) que destrueixen les regles del vell model narratiu

tristram-shandy

Al capítol 38 del volum sisè de ‘Vida i opinions de Tristram Shandy’ (‘The life and opinions of Tristram Shandy, gentleman’, de Laurence Sterne), hi ha una pàgina en blanc. L’autor, que s’adreça directament al lector, proposa que s’assegui i que agafi un pinzell i hi dibuixi el perfil d’una vídua sensual que es diu Wadman. Li demana que ho faci tal com li agradaria que fos la seva amant i tan lluny com la consciència li permeti de l’esposa que té al davant. Des que es va publicar (entre 1759 i 1767, a pessics, en podríem dir ‘en fascicles’), molts lectors han tornat el llibre a la llibreria i s’han queixat perquè el seu exemplar era defectuós: «Hi tinc una pàgina en blanc!». N’hi ha més, de sorpreses com aquesta. Al primer volum, al capítol 12, com a resultat d’una emboscada mor un dels personatges, mossèn Yorick, i el seu amic Eugenius el fa enterrar i col·loca, sobre la tomba, una làpida de marbre on es pot llegir: «Alas, poor Yorick!». La pàgina següent és tota entintada de negre i també ho és la pàgina que ve després, quan el narrador explica que tota la gent que passa cada dia a la vora del cementiri llegeix l’epitafi i exclama: «Ai, pobre Yorick!».

Temes:

Novel·la