Nines inflables a la manifestació ultra

A les manifestacions ultres davant la seu del PSOE a Madrid, els que encapçalaven la protesta en primera línia van alçar unes 20 nines inflables. Despullades i amb els seus forats, per descomptat. I també, és clar, amb la companyia de càntics com: «¡No és una seu, és un puticlub!», «¡Aquí teniu les nebodes de Ferraz!» o «¡Aquestes són les ministres del PSOE!». Això no és una anècdota aïllada ni va només de les ministres. Molt menys, de l’amnistia. És un reflex del que la ultradreta ha promogut en els seus discursos públics aquests anys, en què les dones que no són «les seves» són insultades, menyspreades i sexualitzades. En què el feminisme és aquesta mal anomenada ‘ideologia de gènere’ que els seus líders els han venut com a enemic. Així és evident com ens consideren: objectes. Nines inflables per humiliar, escopir o el que vulguin. A les seves xarxes deixen comentaris com «és millor tenir una d’aquestes nines que una dona real, perquè aquestes no parlen» i poden «desfogar-se» com els vingui de gust. Si una sola dona és cosificada, totes ho som en el seu imaginari. Les coses no són persones. I si ets una cosa, ja no tens drets. Per això ens instrumentalitzen com aarma política. Sobretot les que no compleixen el que s’espera d’elles. No estan sols. He vist com a les xarxes socials han qüestionat que feministes escriguin o opinin d’aquests dies tan intensos sobre política. Perquè fer-ho ja trencava «les seves expectatives». No sé on és la incompatibilitat. Perquè el feminisme és política, no només la samarreta del 8M per lluir-la a Instagram. Et qüestionaven només per dir que utilitzar les paraules ‘dictadura’ o ‘cop d’Estat’ era intolerable. Entenc el feminisme com a internacionalista i humanista. Com la defensa dels drets comuns a totes. I com a feministes, som ciutadanes amb veu i vot. Si som feministes, som demòcrates. Banalitzar, trivialitzar i manipular amb el llenguatge la nostra pròpia democràcia hauria de fer que totes, tot i que ens sentim en partits polítics diferents o siguem apartidistes, defenséssim que aquesta violència en el llenguatge sobra. Si tenim memòria històrica, la llibertat que moltes dones van començar a conquerir en la Segona República, i que va ser esborrada en el franquisme, només va ser possible recuperar-la en democràcia. Aquest ha sigut l’espai de desenvolupament dels nostres drets, amb molt esforç i fins i tot amb molt en contra. Algunes fins i tot dins de la política i posant-se en contra part dels seus propis partits. ¿Respecte a totes les idees i a manifestar-les? Sempre. ¿Respecte a les mentides? Mai. El que en realitat fa mal a la democràcia és utilitzar-la per retrocedir en els drets de les dones amb polítiques negacionistes. I sí, potser aquestes nines i el que hem suportat aquests anys d’aquest masclisme ranci explica que una part del vot de les dones hagi frenat la ultradreta. I això és el que els molesta. Això i que no permetem que ningú manipuli la democràcia. Perquè va de totes. Ja s’ho farà cadascú amb els seus silencis i a qui li dona la mà.

El més llegit