Fa tres dècades, quan feia els primers passos en el món editorial, vaig viure de prop la publicació d’un d’aquells clàssics imponents: ‘A la recerca del temps perdut’, de Marcel Proust, traducció al català de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany (Columna, 1991). 2.066 pàgines, tres volums, cobertes de tela i un estoig que el convertia en el regal ideal per Nadal. Les atencions i els nervis dels editors per aconseguir una obra perfecta van ser un curset accelerat. Uns anys després, ja amb més experiència, vaig participar en un altre projecte titànic: l’edició d’‘Els miserables’, de Víctor Hugo, en traducció de Maria Bohigas (Club Editor, 2000). 1.252 pàgines, dos volums en tela, estoig.
Llibres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Editors que s’arrisquen
El grau d’ansietat de publicar un clàssic, en què qualsevol error es jutjarà com a ofensa a l’autor i serà caríssim de reparar, és proporcional a l’emoció del veure’l publicat
Temes:
El més llegit
- On va perdre el 50% l’independentisme
- 58 dels 73 barris de Barcelona són de color vermell, 12 més que el 2021
- L’ombra del sabotatge plana sobre Rodalies tot i que el Govern el descarta
- Puigdemont: "Puc articular una majoria més àmplia que la d’Illa"
- Enric Urreta: "Ara estan buides entre el 20% i el 22% de les oficines del 22@"