Fa tres dècades, quan feia els primers passos en el món editorial, vaig viure de prop la publicació d’un d’aquells clàssics imponents: ‘A la recerca del temps perdut’, de Marcel Proust, traducció al català de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany (Columna, 1991). 2.066 pàgines, tres volums, cobertes de tela i un estoig que el convertia en el regal ideal per Nadal. Les atencions i els nervis dels editors per aconseguir una obra perfecta van ser un curset accelerat. Uns anys després, ja amb més experiència, vaig participar en un altre projecte titànic: l’edició d’‘Els miserables’, de Víctor Hugo, en traducció de Maria Bohigas (Club Editor, 2000). 1.252 pàgines, dos volums en tela, estoig.
Llibres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Editors que s’arrisquen
El grau d’ansietat de publicar un clàssic, en què qualsevol error es jutjarà com a ofensa a l’autor i serà caríssim de reparar, és proporcional a l’emoció del veure’l publicat

Temes:
El més llegit
- La nova selectivitat s’estrena a Catalunya amb un descens de notes i aprovats
- Parlem de ‘Huijsenbauer’
- Les tres millors puntuacions
- Pardo de Vera va adjudicar a dit 605.000 € a una empresa vinculada a la trama Cerdán
- El TC declara constitucional l’amnistia del procés amb els vots de la majoria progressista