Llibres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Editors que s’arrisquen

El grau d’ansietat de publicar un clàssic, en què qualsevol error es jutjarà com a ofensa a l’autor i serà caríssim de reparar, és proporcional a l’emoció del veure’l publicat

Editors que s’arrisquen

JORDI COTRINA

Fa tres dècades, quan feia els primers passos en el món editorial, vaig viure de prop la publicació d’un d’aquells clàssics imponents: ‘A la recerca del temps perdut’, de Marcel Proust, traducció al català de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany (Columna, 1991). 2.066 pàgines, tres volums, cobertes de tela i un estoig que el convertia en el regal ideal per Nadal. Les atencions i els nervis dels editors per aconseguir una obra perfecta van ser un curset accelerat. Uns anys després, ja amb més experiència, vaig participar en un altre projecte titànic: l’edició d’‘Els miserables’, de Víctor Hugo, en traducció de Maria Bohigas (Club Editor, 2000). 1.252 pàgines, dos volums en tela, estoig.