La setmana vinent, segons ha avançat Helena López a EL PERIÓDICO, les quatre universitats públiques de Barcelona presentaran un artefacte (així el va anomenar el conseller Joaquim Nadal en un esmorzar informatiu) per mostrar-se al món amb una marca comuna que els vinculi amb la ciutat. Estem parlant de la UB (amb gairebé 600 anys d’història), la UAB (amb el seu campus principal a Bellaterra), la UPC (especialitzada en estudis tècnics i industrials) i la UPF (la ‘start-up’ del sistema universitari català amb un fort pes en les àrees de coneixement vinculades a ciències socials i econòmiques). Entre totes sumen més de 100.000 estudiants i la majoria es troben en els rànquings internacionals molt per sobre del que els correspondria per la inversió pública en ensenyament superior. Tenen volum, són eficients i acumulen prestigi. Però, com explicava també aquesta setmana el rector de la UB, Joan Guàrdia, a l’Afterwork d’EL PERIÓDICO, els reptes de les universitats en el món postpandèmia són enormes, tant per la necessitat d’adequar el seu model pedagògic com per l’exigència de continuar ajudant a mantenir la distinció entre banalitat i coneixement en un món castigat per la incertesa i la credulitat.