Per Sant Albert va ser, per Sant Albert, quan va tenir lloc la sessió d’amnistiadura. Parafrasejant el Rick de 'Casablanca', Feijóo i jo podríem dir, escurant una ampolla de whisky: «De tots els dies del món, ha hagut de triar el de la meva onomàstica». En realitat, més que bevent whisky, la sessió em va enxampar bevent cervesa. Vaig seguir el debat des de La Tahona, prenent canyes amb els de sempre. El que té de bo el grup que s’hi reuneix és que insultem igual els polítics de dretes que els d’esquerres, els independentistes que els constitucionalistes, els diputats que les diputades, sense cap distinció; deu ser que el fet de prendre canyes incita a fotre canya. Quan n’apareix algun per la tele balbotejant les seves habituals necieses, li plouen els improperis i les mofes. Suposo que la democràcia deu ser això. Per aquest motiu m’agrada seguir els debats polítics al costat de gent lliure d’ideologies, en una barra de bar. Ja ho va dir Camba que assistir a un debat del Congrés tenint un criteri polític és tan absurd com agafar un seient de barrera per a veure qui té més raó: si el torero o el toro