Noves amenaces a la democràcia a la UE

La reforma política del Govern ultradretà de Giorgia Meloni a Itàlia representa una nova amenaça a la democràcia dins de la Unió Europea (UE), perquè alterarà dràsticament el resultat de les eleccions, regalarà una majoria absoluta parlamentaria d’almenys el 55% a qui no l’ha obtingut a les urnes i deixarà sense influència política el vot expressat per la majoria dels ciutadans. No és l’única. El primer ministre eslovac, Robert Fico, després de recuperar el poder a l’octubre ha reprès els seus atacs i amenaces a la premsa. L’Institut Internacional per a la Democràcia (IDEA) adverteix a L’Estat global de la democràcia 2023 i als seus informes nacionals que en els últims cinc anys s’ha produït un significatiu declivi en llibertats i indicadors polítics a Hongria, Polònia, Grècia, Xipre, Eslovènia i Portugal, però també a les democràcies consolidades, com Alemanya, Àustria, Holanda, Suècia i Luxemburg. El Parlament Europeu denuncia la cultura d’impunitat governamental i l’assetjament dels periodistes que impera a Malta. L’Eurocambra alerta, a més, sobre les creixents amenaces a les llibertats d’expressió, associació, manifestació i premsa a la UE i sobre l’abús governamental dels programes espia. La mateixa Comissió Europea ha proposat escanejar el contingut de totes les comunicacions privades als xats amb l’excusa de lluitar contra la pedofília, en contra de les lleis de la UE sobre privacitat i protecció de dades. La Comissió Europea fins i tot va recórrer a una campanya de publicitat de microfocalització partint de dades sobre opinions polítiques personals (prohibit per la legislació europea) per soscavar la posició dels governs i manipular l’opinió pública a favor d’aquest controvertit projecte d’escanejar totes les telecomunicacions personals encriptades. Elecció directa del primer ministre Meloni, amb el suport del seu soci del Partit Popular Europeu (PPE), vol instaurar l’elecció directa del primer ministre –en lloc de la seva elecció pel Parlament– i que el partit o coalició més votat que doni suport a aquest primer ministre tingui garantida una majoria parlamentària absoluta d’almenys el 55%. Aquesta reforma permetria que un partit amb el 30% dels vots tingués la majoria absoluta al Parlament, mentre que el vot del 70% restant de la població no tindria valor polític efectiu. La reforma també retalla els controls i contrapesos democràtics, limitant els poders del president de la República i el vot de censura al Govern. La reforma va ser redactada per la ministra Maria Elisabetta Casellati, representant de Força Itàlia i dels populars europeus. Amb la reforma, Meloni busca assegurar-se la seva perpetuïtat en el poder i la del seu partit, l’ultradretà Germans d’Itàlia, d’arrels postfeixistes, que compta amb una expectativa de vot del 29%. Meloni, amb els seus actuals socis governamentals –Lliga (ultra) i Força Itàlia (PPE)– calcula mantenir-se com la coalició més votada. A Força Itàlia, amb un 7% d’intenció de vot, li convé la reforma per seguir al Govern com a soci menor. Meloni imita el seu model, l’autoritari primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que va reformar la Constitució i les lleis electorals per fer inviable una victòria de l’oposició. A Grècia, un sistema que regala fins a 50 escons addicionals al partit més votat va permetre al juny al conservador Nova Democràcia (PPE) aconseguir una àmplia majoria absoluta al Parlament amb només el 40% dels vots. La reforma de Meloni a Espanya hauria donat al PP el Govern i la majoria absoluta al Parlament en les eleccions de juliol amb només el 33% dels vots i hauria deixat sense valor el vot del 67% dels espanyols. La Comissió Europea, que ha de garantir el respecte dels drets, les llibertats i les lleis de la UE, està immersa en una tempesta política pel seu projecte legislatiu d’escanejar totes les telecomunicacions privades encriptades a la recerca de pedofília. Els eurodiputats no només critiquen la seva passivitat davant els programes espia, sinó que han vetat aquesta vigilància massiva de les telecomunicacions encriptades. La Comissió Europea, a més, acaba de ser denunciada davant el Supervisor Europeu de Protecció de Dades (EDPS) per violar les normatives de la UE amb la seva campanya publicitària de micro focalització a través de la xarxa X (Twitter) partint de dades privades sobre orientació política dels receptors. La denúncia ha sigut presentada pel Centre Europeu per als Drets Digitals.

El més llegit