Santos Cerdán, el discret teixidor d’acords

Potser algun dia s’animarà a escriure un relat sobre les negociacions. Qui sap. Si el PSOE surt viu i triomfant del vertigen, si les aigües es calmen, si la política atén menys els greuges del passat i més els problemes del present i els reptes del futur, potser narrarà els detalls de la gestació d’un dels pactes de més difícil digestió de les últimes dècades. «Soc l’home del PSOE que es va fer una fotografia amb Puigdemont en un saló de Brussel·les presidit per una foto de gran mida. A la imatge, una multitud de persones alcen les mans i eleven per sobre els caps una urna de l’1-O», aquest podria ser l’inici del relat. L’escenificació d’un canvi de rumb polític superlatiu. El moment en què el rostre de Santos Cerdán (Navarra, 1969) va començar a ser conegut per a la majoria. Val la pena aturar-se en el seu rostre. Aquí el tenim, destil·lant serenitat davant la provocació. Com si hagués arribat a la negociació empatxat de simbolisme. Que el nostre home nasqués a Milagro, població navarresa de poc més de 3.000 habitants, dota el personatge de cert aire poètic. Que el polític, afiliat al PSOE des de 1999, hagués de portar escorta durant els 12 anys que va ser regidor del seu poble, enfonsa els seus peus en la prosa més àrida. Cerdán sap molt bé el que és traçar camins d’acord entre paisatges nacionalistes. Aquests que edulcoren el passat i imprimeixen una aura de superioritat al ‘poble’ (aquest col·lectiu que cadascú assimila als seus semblants ideològics). Ja se sap, altes dosis d’heroisme amb bons glops de victimisme. Alguna cosa –o bastant– d’aquesta narració es troba en els primers apartats del document pactat. A Junts se li va entregar el relat del passat. Ara queda per escriure el futur. Però tornem a aquest rostre immortalitzat en un saló de Brussel·les. Aquests trets d’home corrent que s’entrega a l’extraordinari sense cridar l’atenció. Cerdán és lleial a Pedro Sánchez des dels dies en què pocs apostaven per ell. Va formar part de l’equip que, a finals del 2016 i principis del 2017, va acompanyar l’heroi defenestrat per aquell viatge per Espanya buscant la confiança dels militants. L’objectiu era recuperar la secretaria general. I Sánchez ho va aconseguir, es va imposar en les primàries a Susana Díaz i Patxi López, i va derrotar l’aparell del partit. Ara, Cerdán forma part destacada d’aquest aparell. A ell se li arroga un paper clau en la normalització de relacions entre el PSOE i Bildu. Davant d’altres que posen el crit al cel i entenen el diàleg com una concessió insuportable, el navarrès sembla ser conscient de la necessitat d’amarrar els somnis identitaris a la quotidianitat. Exactament això és el que va fer sota aquesta immensa foto de l’1-O. Aterrar el símbol. ¿Hauria suportat Puigdemont una provocació com aquesta? Costa creure-ho. En qualsevol cas, l’home del PSOE no va deixar que l’èpica d’aquesta urna s’interposés en les converses. Cerdán tenia una missió. Un objectiu que s’havia iniciat abans de les eleccions, quan es va posar en contacte amb el PNB per començar a cosir la relació trencada amb Junts. Cerdán va cursar estudis d’FP i es va graduar com a tècnic en electrònica industrial. Va treballar en diverses empreses i es va afiliar al PSOE, seguint l’estela de la família. Tant el seu pare com el seu avi van ser militants socialistes. La seva germana també és regidora de Milagro. Però la veritable carrera de Cerdán s’ha desenvolupat en el partit. El 2021, va ser nomenat secretari d’organització. El doctorat li ha arribat a Brussel·les. Sánchez confia plenament en ell. Els que coneixen el polític navarrès, admiren la seva capacitat per teixir acords. No imposa, convenç. Té mà esquerra. Parla clar, va de cara. És una persona tranquil·la, pròxima, discreta, intel·ligent i compleix el que pacta. Ho afirma la seva gent més pròxima, i alguna cosa d’això hi ha d’haver quan va saber guanyar-se la confiança de Jordi Turull, el polític condemnat a 12 anys de presó pel procés i beneficiat per l’indult. A Cerdán no li agraden els micròfons, tot i que és dels pocs polítics que van acceptar preguntes dels mitjans durant els últims dies de la negociació. Tampoc és amant dels focus, tot i que ha protagonitzat una de les fotos més rellevants dels últims anys. L’hem vist allà, amb aquest rostre d’home corrent que, vista la caldejada temperatura ambiental, el converteix en una rara –i cobejada– avis: el discret teixidor d’acords.

Santos Cerdán, el discret teixidor d’acords

El negociador socialista no imposa, convenç. És un home corrent que s’entrega a l’extraordinari sense cridar l’atenció

Santos Cerdán remarca que el PSOE «no parla» de ‘lawfare’, després de les crítiques del poder judicial

Així es va forjar l’acord entre Sánchez i Puigdemont: un part llarg que «mai va córrer perill»

El més llegit