Si alguna cosa es dedueix des que Israel va llançar la seva resposta devastadora als atacs del 7 d’octubre de Hamàs és que l’Exèrcit difícilment pot prolongar les seves operacions per un temps indefinit a la Franja. La guerra hauria de ser curta. La frustració general al món creix a mesura que augmenten les víctimes mortals com a conseqüència que la batalla contra la milícia terrorista ha derivat en barbàrie contra nens, dones i avis en camps de refugiats o contra ferits, malalts i personal sanitari en hospitals. Netanyahu pot saltar-se els límits que fan del seu país un Estat de dret que mereix el suport en defensa de la seva seguretat, però com pitjor són les conseqüències sobre la població palestina, menys temps tindrà per operar a Gaza. Als EUA, Joe Biden perdrà la reelecció l’any vinent si la guerra continua. Mentrestant, creixen les protestes per tot occident, la veritable rereguarda hebrea, i augmenta la fúria especialment arreu del món àrab. Enmig d’aquesta violència salvatge només Rússia avança consolidant els seus guanys a Ucraïna, on el patiment sucumbeix en el silenci. La resta del món clama per un alto el foc.