Arribo a casa i em disposo a veure el recorregut que fa un canal esportiu pels partits de la Champions que es juguen a la mateixa hora. És divertit perquè, primer, no t’hi va res; segon, et desembussa el cervell amb dosis contínues de gols intranscendents que et transporten a un estat quasi zen; i, tercer, et produeix una mena de descàrrega d’adrenalina controlada, perquè resulta que sempre hi ha activitat. La història consisteix en el fet que la cadena et proporciona imatges de tots els partits consecutivament i va connectant amb cada camp a criteri del realitzador. El que succeeix és que, de cop, passen d’una jugada anodina, al mig del camp, a Porto, a un atac versemblant a París. Aleshores, saps (intueixes, esperes) que han connectat amb el Parc dels Prínceps perquè algú ha fet un gol. No sempre és així, però resulta que qualsevol canvi d’ubicació (sobtat, per definició) és molt més que una tria a l’atzar: és l’anunci d’una novetat que l’espectador sap que s’ha produït (perquè hi ha un petit decalatge horari), però de la qual desconeix les dimensions i les característiques.
Gàrgoles Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Les nits de Madrid
Tant pel to violent com per la presència de personatges estrafolaris, et transporten a aquests aldarulls contra el Capitoli
L’extrema dreta més violenta s’apropia de les protestes davant la seu del PSOE en una altra nit de disturbis
Què i qui hi ha darrere dels ‘escraches’ a seus del PSOE

Temes:
El més llegit
- Les protestes contra Trump s’estenen per tot els EUA
- Una gravació de Koldo vincula Santos Cerdán amb comissions
- Educació restringirà encara més l’ús de mòbils i pantalles als centres
- La UE, Espanya i el Regne Unit segellen un acord polític històric sobre Gibraltar
- El Govern actualitzarà el model d’immersió lingüística