Mendicar no és ni dolent ni vergonyós. Hi ha indigents que pidolen unes monedes jurant no gastar-se-les en vi i hi ha qui mendica una mica d’amor a la parella, perquè no el deixi. Sol ser l’última opció, però un pot dur-la a terme amb certa dignitat. Mendicar vots és una altra cosa, això és el més baix al que es pot caure en el camp de la mendicitat. A mi em faria molta vergonya mendicar set vots, i a més en públic, però és clar, és que jo he treballar tota la vida i ja hi estic acostumat, entenc que a en Pedro Sánchez aquesta possibilitat l’aterreixi i que prefereixi perdre la dignitat a haver de buscar-se una ocupació. Així i tot, valorar la pròpia honra en set vots és un preu molt baix, equival a no tenir-la.