Salvador Illa, primer secretari del PSC, ha aparegut a la foto en el tram final de les negociacions amb Esquerra i amb Junts. El seu interès en l’èxit de l’operació ha fet que redoblés la seva habitual aposta per la discreció. Però la investidura de Pedro Sánchez de la setmana vinent no hauria sigut possible sense ell i sense el partit que dirigeix. En primer lloc, perquè aportarà a aquesta votació un total de 19 diputats, que són tan o més decisius que els 7 d’Esquerra o de Junts. En segon lloc, perquè, si el PSC no tingués la força que té a escala municipal i les expectatives que té en les pròximes eleccions catalanes, a Sánchez li hauria resultat gairebé impossible defensar l’amnistia dins del PSOE. I, en tercer lloc, perquè sense la política de pactes que ha seguit en els últims quatre anys amb què ha trencat els blocs petris de la política a Catalunya, Esquerra i sobretot Junts ni s’haguessin assegut a negociar. Al PSC el pacte d’investidura li convé perquè fa president Sánchez, però també, i molt intensament, perquè obre la possibilitat d’un canvi de cicle en la política a Catalunya. A més, mai en la història recent el PSC havia tingut tant pes en el PSOE sense el contrapès de la federació andalusa, ara en hores baixes.