Esquerra va completar aquest dijous el seu pacte per recolzar la investidura de Pedro Sánchez. Els mecanismes negociadors entre el PSOE i els republicans estan molt greixats des del 2019. Això no vol dir que siguin fàcils, però se saben les maneres, les fortaleses i les debilitats. Esquerra havia desplegat tres carpetes i tenia un especial interès a presentar-les per fases. La d’una amnistia que ja va demanar fa quatre anys quan només va aconseguir els indults. La pervivència de la taula de diàleg entre governs. I el que, en l’argot del partit de Junqueras, Aragonès i Rovira, anomenen ‘carpeta de la gent’, que es va concretar finalment en l’ampliació del traspàs del servei de Rodalies i la condonació d’una part del deute que acumula la Generalitat. En el fons, el que ha buscat Esquerra és que se li reconegui el seu paper de trencaglaç en el camí de la negociació i de l’abandonament en la pràctica de l’unilateralisme, alhora que es posi en valor que Aragonès a més del nom també té la presidència.