El feminisme abans del feminisme

«El feminisme és una forma de vida, la de les dones que lluiten cada dia per la igualtat efectiva». La frase de Laura Montilla Díaz, una lectora d’EL PERIÓDICO que viu a Vacarisses, resumeix a la perfecció l’esperit del 8M Tot l’Any. Saben que és l’aposta editorial del diari en favor de la igualtat, que es repeteix mes a mes de forma ininterrompuda des de fa gairebé dos anys ja, amb la participació de tota la redacció i amb l’infrangible alè de la subdirectora, Carol Álvarez (autora de la ‘newsletter’ setmanal ‘Amb lletra de dona’), i de mi mateixa. La lluita per la igualtat no va néixer ahir i és responsabilitat de la societat visibilitzar i reconèixer totes aquelles dones que, al llarg de la història, sense voler ser feministes, ho van ser i molt. Van estripar els papers que havien d’exercir, que havien sigut escrits per homes i per a homes, i es van convertir en les protagonistes de les seves pròpies vides. El feminisme abans del feminisme. Per entendre més la contribució tan medul·lar que van fer aquestes pioneres de l’empoderament de la dona, cal revisitar la figura de Mercè Rodoreda, l’escriptora catalana més universal, autora de La plaça del diamant. L’obra, que narra el recorregut vital d’una jove pastissera de Barcelona, és actualment a la cartellera al Teatre Nacional de Catalunya. Dirigida per Carlota Subirós, demostra que un clàssic com aquest, ambientat a l’Espanya que discorre durant la Segona República, la Guerra Civil i la primera dècada de la postguerra, pot tenir i ha de tenir una mirada feminista. La defensa de la igualtat de la protagonista, encara allunyada del feminisme tal com el coneixem avui, és universal, connecta amb les generacions més joves i despulla algunes conductes masclistes que encara avui són molt vives. En aquest context, és essencial investigar la memòria històrica femenina i reconèixer les dones de les quals la nostra lectora de Vacarisses estarà orgullosa.

El més llegit