Al matí baixo a treballar a una fleca que hi ha al costat de casa. Es diu Meraki. De vegades ho faig just a l’hora que hi entra més gent a esmorzar i a emportar-se el pa. Les veus i els sons que originen tots aquests cossos al moure’s i els objectes al ser tocats m’ajuden a concentrar-me per llegir o escriure. Aquesta suma de sorolls xocant i rebotant entre si per mi és també silenci, perquè m’aïlla i m’empeny a pensar en qualsevol cosa menys en la seva existència. Tot empitjora quan el local es buida i els sons abandonen la barreja, i es queden sols, i finalment s’esvaeixen. Aquest és el moment en què torno a casa, com les persones que s’adormen mentre veuen una pel·lícula i es desperten quan s’acaba, quan entren els títols de crèdit i el so es mitiga i desapareix.