La política institucional tindrà aquesta setmana un respir per donar protagonisme a la jura de la Constitució de la Princesa d’Astúries; hi acudiran, per cert, menys grups parlamentaris que a la del seu pare. Abans de la pausa, alguns dels protagonistes del pacte d’investidura han deixat les coses en els seus respectius espais polítics preparades per afrontar la fase final de la negociació que s’hauria de tancar, en un sentit o en un altre, durant la primera quinzena de novembre. No és menys significatiu que Carles Puigdemont s’hagi fet el desentès al rebuig de la investidura del Consell de la República: lògic, perquè ha tingut una participació minúscula en un organisme sense una altra legitimitat que la que li ha volgut donar el mateix Puigdemont. Més rellevant és que, finalment, Pedro Sánchez hagi inclòs les negociacions amb l’independentisme en el seu discurs en el Comitè Federal i en la consulta a la militància socialista. El contrari era un despropòsit, però és el primer senyal efectiu que la negociació pot acabar en investidura. Repetir eleccions després d’aquest gest seria menys rendible en tot cas.