Javier Solana, exministre socialista i ex secretari general de l’OTAN: «Jo deixaria actuar Pedro Sánchez»

Haver recorregut quatre milions de quilòmetres per desplegar operacions com a secretari general de l’OTAN i, després, com a alt representant de la Unió per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna permet a Javier Solana –avui president d’EsadeGeo– donar opinions informades sobre la tragèdia del Pròxim Orient. (Com a exministre socialista, també sobre Espanya). Una part de l’entrellat el revela a ‘Testigo de un tiempo incierto’ (premi d’Assaig Espasa), un llibre que, diu, és el seu comiat memorialístic. El Pròxim Orient està encès i vostè no és a la fila zero. ¿Sent alleujament o neguit? Gairebé ho segueixo com si hi fos. Conec alguns dels actors i, quan m’ho demanen, proposo estratègies. La pau, abans de ser un procés jurídic, ha de ser un procés humà. És urgent aturar la guerra» Proposi’n aquí alguna. La pau, abans de ser un procés jurídic, ha de ser un procés humà. S’ha de notar perquè no hi ha morts. Superen els 7.300 a Gaza i els 1.400 a Israel. El més urgent és aturar la guerra. Un pas és la petició dijous de «pauses i corredors humanitaris» per part dels caps d’Estat i de govern dels Vint-i-set. És una petició, no un mandat. Ara mateix es pot fer poc. És una situació difícil. Netanyahu és un líder autocràtic, que utilitza els ressorts de la pitjor dreta per poder dir un dia que va salvar el país. Abans d’aquesta catàstrofe, membres del seu Executiu ja defensaven que l’Estat estava definit des del riu Jordà fins al mar. Això és matar qualsevol possibilitat de convivència. Biden –que se l’està jugant per Israel– els ha recomanat evitar els errors de l’11S. Netanyahu és un líder autocràtic, que utilitza els ressorts de la pitjor dreta per poder dir un dia que va salvar el país. António Guterres ha anat més lluny a l’assenyalar el pecat original, els «56 anys d’asfixiant ocupació». Em sembla bé. Però l’any 2000, amb Bill Clinton a la Casa Blanca, Yitzhak Rabin i Yasser Arafat van firmar la pau. Ara s’ha de deixar de comptar els morts i, després, segons la meva opinió, reconèixer l’existència de dos estats. Trump va tenir una mala acció política sobre el Pròxim Orient amb els Acords d’Abraham perquè els països àrabs reconeguessin Israel. I si arriba a guanyar les presidencials, l’Iran i Hezbol·là podrien complicar el tauler. Pinta un atzucac complicat. Netanyahu ha de desaparèixer d’escena i s’ha de trobar un lideratge a Palestina, gent jove que se la vulgui jugar, perquè Mahmud Abbas té gairebé 90 anys. Per fer-ho, els europeus hauríem de fer un salt unificat a favor dels dos estats. «S’ha de trobar un lideratge a Palestina, gent jove que se la vulgui jugar» La UE com a mínim es mostra tèbia. No hi ha una postura unitària. Alemanya i Àustria s’abstenen de qualsevol crítica a Israel. Pedro Sánchez sí que ha fet el salt i ha demanat l’alto el foc i ha proposat una conferència de pau en sis mesos. En sis mesos pot ser que no hi sigui Sánchez. Jo crec que sí. Aquest sí té suc. Crec que hi haurà Govern. L’amnistia és constitucional. Però, sisplau, si hi ha un esforç i s’arriba a un acord, que no s’estigui trencant cada setmana. «Crec que hi haurà Govern. L’amnistia és constitucional» ¿Com veu el paper de la vella guàrdia del PSOE, que tan bé coneix, durant les negociacions? Jo soc un socialdemòcrata. Voto socialisme i em moriré votant socialisme. Però també soc físic. Tinc una certa inclinació a veure l’altre com un conjunt de molècules. Ai. Li preguntava pels retrets de Felipe González. Felipe és amic meu. Diria que jo soc... més componedor. Crec que en política i en diplomàcia s’ha de ser una mica jardiner: procurar que no es trenqui una flor, posar-hi adob, podar el que està lleig. En el món occidental tots som predicadors i escoltem molt poc. Sense renegar de res, cal acostar-se. En el món occidental tots som predicadors i escoltem molt poc. Parlàvem de Catalunya-Espanya. Jo deixaria actuar Sánchez. ¿Massa crispació per al seu gust? Passa en molts llocs. L’única cosa que uneix els polítics dels EUA és el menyspreu a la Xina, per exemple. ¿S’imagina com serà l’ordre internacional el 2050? Vivim una organització del món amb normes de finals de la Segona Guerra Mundial, quan érem els amos. Però n’hi ha d’altres que volen pujar i cal ajudar-los. La Xina i els EUA haurien de parlar molt seriosament. ¿I mentrestant sacrifiquem els valors democràtics? ¡No s’ha de sacrificar res en absolut! Insisteixo, cal parlar més i predicar menys.

Javier Solana, exministre socialista i ex secretari general de l’OTAN: «Jo deixaria actuar Pedro Sánchez»

El polític i diplomàtic dona el seu suport al president en funcions i reitera la solució de dos estats en el conflicte palestino-israelià

Sánchez defensa a fons l’amnistia: «Catalunya està preparada per al retrobament total»

Sánchez planteja una conferència de pau sobre el Pròxim Orient en sis mesos

El més llegit