Dinar de diumenge en un restaurant tipus taverna, amb parets de maó vist. Entre la decoració rústica, destaca un plat de ceràmica amb la llegenda «qui de jove no treballa quan és vell dorm a la palla» i el dibuix d’un tipus ajagut sobre un munt de palla que treu fum, a punt de tornar-se flama. Ens va fer somriure. Potser el plat era una digna relíquia, però si un cop de porta o un sobtat corrent d’aire l’haguessin estavellat contra el terra, no hauria significat una gran pèrdua estètica. Tampoc ètica, ja que el patró conductual del refranyer (esforç, treball, estalvi, coneixement) s’ha fet miques, així com la idea que el progrés és una línia ascendent. Creu-t’ho! L’últim informe elaborat per la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social reflecteix dades alarmants: un terç de les persones pobres a Espanya té una feina remunerada i 4,2 milions de ciutadans sobreviuen amb menys de 560 euros al mes. Tenir estudis superiors tampoc garanteix una feina digna.