Els bitllets per entrar a la posteritat literària van molt buscats, però no crec que des del més enllà –o des del no-res– això preocupi els autors morts. Més aviat són els seus familiars, estudiosos i lectors incondicionals els qui reclamen una posteritat per a les seves obres. Hi he pensat aquests dies que s’ha conegut l’edició de tres textos inèdits d’autors ja desapareguts. En primer lloc, s’ha presentat ‘Los papeles de Amundsen’ (Navona), de Manuel Vázquez Montalbán, la novel·la que va escriure, entre 1962 i 1965, després del seu pas per la presó Model. També s’ha anunciat per al 2024 la sortida d’‘En agosto nos vemos’ (Penguin Random House), de Gabriel García Márquez; segons la nota de premsa, «després de rellegir l’obra, la família va concloure que té moltíssims i molt disfrutables mèrits». Finalment, La Magrana publica una novel·la epistolar de joventut de Maria Antònia Oliver, ‘Paraules al sol’.