No van sortir a manifestar-se contra el dictador Vladímir Putin quan va envair Ucraïna. Tampoc van sortir a manifestar-se a favor de les dones iranianes, que anhelen vestir-se com els doni la gana perquè no poden disfrutar-ho al seu país. Els importa un rave que països com Cuba o Veneçuela no respectin els drets humans bàsics de reunió i llibertat d’expressió. Segur que tampoc es manifestaran mai contra dictadures com la nord-coreana. Per descomptat, quan el terrorisme de Hamàs va assestar el tràgic cop a Israel, els va ser absolutament igual. En el fons i en la forma, tampoc els preocupa el terrorisme, sigui del tall que sigui. Sempre tenen l’excusa per dir: «Per alguna cosa deu ser». I, no obstant, que puguin manifestar-se a favor o en contra del que vulguin és un dels grans èxits de les nostres democràcies.