Llegeixo que la primera pregunta que li van fer al treballador de Facebook/Meta quan hi va començar a exercir com a moderador de continguts és aquesta: «Què és el pitjor que has vist a la vida?». No sé què contestaria jo, que he tingut experiències més aviat petitburgeses i sense tragèdies que m’hagin enfrontat al Mal, en majúscules i en persona. Davant de tot el que havia de venir, la resposta del moderador podia haver estat ben bé la meva. O la de molts de tots nosaltres. Potser ens hem vist immersos en una baralla al carrer o hem assistit a una confrontació tumultuària, potser hem vist com un home maltractava un gos o potser hem sentit insults fora mida o potser ens hem quedat sorpresos davant la plantofada sorollosa a un nen petit en un parc. I potser, alguns, han estat espectadors de pel·lícules en les quals es mirava d’imitar una realitat tèrbola o d’evocar, amb subtilesa o més barroerament, però sempre amb la pantalla opaca de la ficció, un episodi sinistre. Aquests dies tornem a contemplar (¿contemplar?, ¿segur?, ¿esguardar atentament?) imatges terribles que són punyals al cor de la nostra sensibilitat, però resulta que més aviat les mirem de foragitar, només les observem d’esquitllentes, o atemorits davant les prèvies indicacions dels presentadors dels telenotícies, que vetllen per la ferida que poden causar.