Hi ha un cert progressisme espanyol (madrileny), atrinxerat des del zapaterisme, que insisteix a presentar la nova investidura de Pedro Sánchez com una oportunitat «històrica» d’actualitzar el model territorial d’Espanya. Res podria interessar més a Catalunya que fer realitat aquesta possibilitat. I diria que a la majoria de comunitats autònomes, potser amb l’excepció de Madrid. L’últim intent va resultar fallit. Va ser amb l’Estatut de l’any 2006 que Zapatero va posar en marxa amb Carod-Rovira i el Pacte del Tinell i va acabar amb Mas i Duran una matinada del mes de gener a la Moncloa. Allò va desgastar el PSOE però li va permetre conservar el poder, i va ser l’inici d’una licitació entre l’antiga CiU i Esquerra que és una altra de les gènesis de l’anomenat procés. A la Moncloa segueix instal·lada la idea que tot el que no compti amb el beneplàcit dels hereus de Pujol no és genuïnament català. Algun dia la Catalunya real –econòmica, mediàtica i social– els desmentirà l’equació.