L’ànima d’Austràlia a referèndum

En el tauler internacional, agitat aquests dies per guerres i crisis econòmiques, també hi ha lloc per a una votació remota, un referèndum que divideix l’ànima d’una nació. Austràlia afronta aquest cap de setmana una oportunitat històrica per canviar el rumb emocional del país que pot quedar en una ocasió fallida. El país dels Antípodes arrossega problemes propis de la postcolonització, amb una comunitat aborigen, els primers pobladors, que va ser primer delmada i després maltractada. El camí pel reconeixement dels seus drets i la protecció de la seva cultura, dels seus llocs sagrats, no ha sigut fàcil, i està basat en progressos massa recents, com el cas Mabo, el primer que va reconèixer el 1992 els drets sobre la terra dels aborígens en una zona en litigi a Queensland, l’est del país. Els tocs de queda per a aborígens encara eren vigents a molts pobles als anys 70. La taxa d’atur, d’alfabetització, de salut, dibuixa una bretxa immensa entre aborígens i la resta d’australians. Més de 100.000 nens aborígens van ser separats de la seva família durant dècades, al llarg del segle XX, i aquesta generació robada encara viu a l’Austràlia més moderna amb els seus records i les seves ferides. Arribats aquí, el reconeixement de l’opinió dels pobles originaris australians a través de ‘La veu’, un nou ens consultor, no hauria de causar ni debat. La constitució requereix una reforma per integrar-lo. Un referèndum. Exactament què es vota, quins matisos té la pregunta, què entén l’electorat, quines estratègies utilitzen els rivals per emportar-se el vot, són clau. ¿Els sona? Que tot referèndum posa davant un mirall la societat que l’afronta ho veiem cada vegada que s’obre el meló d’una votació així, sigui de la naturalesa que sigui, sigui al país que sigui. Les ferides d’un país A Austràlia, la mera existència de la pregunta ha fet visibles les ferides del país. Ferides que al front liberal es neguen amb la força d’una veu també aborigen, Jacinta Nampijinpa Price. No hi ha desigualtat en la llei en els accessos a ajudes, al·lega. Els robatoris de nens són exagerats i gràcies a la colonització tenen aigua a casa. El trumpisme i la desinformació s’han escampat a plaer en una Austràlia que no deixa enrere els tics colonials, en un còctel explosiu amb la por de la influència xinesa, que ha encoratjat discursos com que el comunisme i Rússia estan darrere de la campanya del sí, que pretén desestabilitzar el país, assenyalen. «La bondat no costa res» Sempre la por. Les opcions del ‘no’ van créixer com l’espuma durant la campanya, esperonades per ‘fake news’. El mateix primer ministre del país, Anthony Albanese, va intensificar les seves crides perquè tirés endavant la proposta que vol dignificar la veu dels aborígens i integrar-la a la Constitució amb la seva singularitat, un gest simbòlic però de gran valor per guarir el cor partit de la nació. L’Austràlia d’avui compta amb 26 milions de ciutadans, i amb prou feines el 3,8% són aborígens. «La bondat no costa res», va apel·lar en un discurs emocionat aquest divendres Albanese, abans de les votacions. El debat que ha obert ‘La veu’ és, en tot cas, més important que el mateix resultat si aconsegueix que una societat miri als seus veïns i es pregunti per què uns tenen una riquesa que altres no tenen, perquè a les escoles no es barregen els nens, quin pes té el passat en el present. Amb honestedat. Les urnes comptaran una a una les ànimes, amb les seves pors i els seus prejudicis, el seu dolor i les seves esperances. El vot és obligatori, no hi ha marge per als desmotivats. I sigui quin sigui el resultat, ‘La veu’ ha sacsejat amb força consciències en un camí que pot ser llarg i difícil, però que ha d’arribar lluny.

L’ànima d’Austràlia a referèndum

«La bondat no costa res», va implorar el primer ministre Anthony Albanese en l’últim acte pel sí a dignificar l’opinió dels aborígens en la Constitució

El més llegit