El cost de l’última milla, per Carme Poveda

El vicepresident del BCE, Luis de Guindos, ha advertit que serà difícil superar els obstacles d’«última milla» per tornar a situar la inflació de la zona euro en l’objectiu del 2%. Això significa que el BCE mantindrà els tipus d’interès alts durant el temps que sigui necessari, que podria ser més del previst inicialment, tot i que això comporti elevats costos per a l’economia. Aquest missatge de tipus d’interès alts durant més temps està inquietant els mercats financers. Les borses europees estan caient des de principis d’agost i el cost del deute a llarg termini ha augmentat fins a nivells no vistos des de la crisi financera del 2008. Un senyal clar que els mercats perceben un risc més elevat en el deute públic perquè no confien gaire que els preus puguin controlar-se fàcilment i això permeti abaixar els tipus d’interès a curt termini. Cal recordar que la inflació de la zona euro continua estant per sobre del 4%, malgrat que l’economia està estancada des de fa tres trimestres i que és molt probable que retrocedeixi en el tercer trimestre d’aquest any. Per al 2024 es preveu un increment del PIB de l’eurozona de l’1% i una inflació del 3,2%. Hi ha diverses raons per les quals la pujada dels tipus d’interès no està sent tan efectiva com s’esperava en la seva lluita contra la inflació. En primer lloc, cal tenir en compte que l’impacte de la pujada de tipus triga almenys un any a tenir efecte sobre el consum i la inversió. Per tant, els efectes més importants encara han d’arribar. Però, a més, hi ha altres factors que estan dificultant el control de la inflació: la recent pujada del preu del petroli; uns increments salarials mitjans per sobre del 4%; un euro feble, que encareix encara més les importacions energètiques; una forta resiliència de l’economia a la pujada de tipus degut, en part, al fet que la nostra taxa d’endeutament privat avui és moderada, i, finalment, unes polítiques pressupostàries expansives que han adoptat la majoria dels països de la zona euro. Als factors conjunturals, s’hi sumen una altra sèrie de factors estructurals que faran més difícil la tasca del BCE de reduir la inflació fins al 2%. En primer lloc, la falta de mà d’obra amb coneixements tècnics a determinats sectors i professions està pressionant a l’alça els salaris. En segon lloc, produir amb criteris de sostenibilitat encarirà els productes (l’anomenada greenflation). També el canvi climàtic farà que les collites siguin cada vegada més inestables, cosa que repercutirà en el preu dels aliments bàsics, com està passant avui amb l’oli d’oliva. D’altra banda, la política d’autonomia estratègica que pretén reduir la nostra dependència de la Xina, sumada a la nova era de la desglobalització i l’auge del proteccionisme en les grans potències mundials, tindran efectes alcistes sobre els preus. En últim lloc, la terciarització de l’economia fa cada vegada més difícil introduir el factor competitivitat-exterior com a element necessari d’ajust en els preus. Per tot això, seria raonable que el BCE assumís un nou objectiu d’inflació per sobre del 2%, cosa que no farà en ple procés de control de la inflació perquè perdria credibilitat. No obstant, podria flexibilitzar-lo quan l’economia es trobi estancada o en retrocés, per evitar l’alt cost econòmic d’arribar a l’«última milla» en el control de la inflació. També seria necessari que la seva lluita contra la inflació vagi acompanyada d’una política pressupostària més restrictiva que la que hem viscut els últims anys. Tot això ajudaria a allunyar el fantasma de l’estagflació, que es produeix quan l’economia no creix, però hi ha inflació elevada. En definitiva, la batalla contra la inflació hauria de tenir en consideració que alguns dels fonaments de l’economia estan canviant i que és possible que hàgim de conviure durant bastant temps amb una inflació superior al 2% i amb tipus d’interès per sobre del 3%. La nova normalitat. Perquè el que no va ser normal és que tinguéssim durant més d’una dècada tipus d’interès molt baixos o fins i tot negatius.

El cost de l’última milla

El BCE mantindrà els tipus d’interès alts durant el temps que sigui necessari, tot i que això comporti elevats costos per a l’economia

Lagarde manté que els tipus continuaran alts tant temps com sigui necessari

La pujada del petroli ataca el camí de menor inflació i retallada de tipus

El més llegit