Fa anys que la cuinera Ada Parellada té una activitat paral·lela, que consisteix a ser divulgadora, promotora i activista de les consciències contra el malbaratament alimentari. Va començar fa temps, ella tota sola, al restaurant Semproniana, a Barcelona, amb una idea que va batejar com a Gastrorecup, un sopar que consistia en la recuperació de matèries primeres rebutjades pel mercat (havien perdut el valor comercial), però que encara eren comestibles i susceptibles de participar en la cadena alimentària (mantenien el valor nutritiu) que acaba amb un plat a taula. Hortalisses macades o plàtans massa madurs i amb la pell ennegrida; aliments a punt de caducar o enquibits en llaunes que tenien petites tares, fruit dels cops; fragments de carns o peixos, adherits a l’os o a la pell que ja eren al «corredor de la mort». Aquesta expressió recordo haver-l’hi sentit, a l’activista Parellada, en referir-se a tot aquelles menges que ja estaven desnonades i que s’endinsaven en el no-res del rebuig. I que encara podien ressuscitar, com aquelles mítiques patates del documental d’Agnès Varda.