Diu el meu gat que anem llestos si pensem que es posarà un xip, que els gats són éssers lliures, no com els gossos, que es passen el dia movent la cua per una moixaina. Que ell no vol ser localitzat ni identificat, que no pertany a ningú, i, ja de passada, que deixi d’usar el possessiu «el meu gat» quan parli d’ell. Diu el gat que tinc a casa que ell ni es caga al carrer ni borda de bon matí i desperta el veïnat ni es coneixen gats de raça perillosa ni res, o sigui que ‘al tanto, que va de canto’. Diu que identifiquin els gossos i els humans i que a ell el deixin tranquil. Diu que es posi el xip la senyora tia del ministre que va tenir la idea, que es va quedar amb la seva cara un dia que va sortir a la tele. Del ministre, no de la seva tia, diu.