Quan et dediques a opinar sobre el que passa al món és inevitable que la realitat més obscura, més tenebrosa, tard o d’hora et reclami l’atenció. Et pots passar dies parlant de llibres o d’obres de teatre i exposicions, o pots fer un tomb pel carrer i observar l’enorme varietat de costums i registres dels humans. O pots analitzar el que succeeix més a prop teu, amb l’afany d’entendre-hi o amb la voluntat explícita de criticar i proposar solucions o de combatre actituds que trobes que són indefensables. O et pots aturar en minúcies que, vistes de prop, són això, minúcies i que, en canvi, et permeten navegar per un ampli oceà de referències històriques i de plaers estètics. Posem per cas el que han descobert un grup d’experts en restauració d’obres d’art: la pintura groga que feia servir Joan Miró, de la casa Lucien Lefebvre-Foinet, tenia unes deficiències en l’estructura química (els tubs de Groc Cadmi Llimona, número 1, en concret) que, amb el temps, han causat una pèrdua de la brillantor original. Passava una cosa similar, per exemple, amb el delicat lapislàtzuli de la volta de la capella dels Scrovegni, a Pàdua, i amb l’extrema fragilitat d’un fresc que s’anava deteriorant (per la humitat, per la contaminació) amb els anys.