Vaig visitar Gaza poc després de la guerra del juliol del 2014 entre Hamas i Israel, per raons professionals, i vaig aprendre dues coses al veure la devastació que assolava la franja. Una que ja sabia, a saber, que no hi haurà pau a Palestina mentre no hi hagi dos estats, en llibertat i en unes condicions de seguretat per als seus ciutadans clarament garantides. La segona, que mentre això no passi qualsevol intent per part d’Hamas o la Jihad Islàmica, d’atacar Israel, tindrà sempre conseqüències demolidores per al poble palestí. N’hi ha prou a mirar les dades oficials de víctimes que va donar aquella guerra de fa deu anys: 66 soldats i 5 civils israelians morts i una mica menys de 500 ferits, mentre la mort es va abatre sobre Gaza seguint la llei del Talió. Més de 2.310 morts entre els palestins, la majoria civils, més de 10.000 ferits i 475.000 desplaçats. En vista del que es va produir llavors resulta lògic preguntar-se què pretén Hamas amb aquest nou i mortífer atac –amb milers de míssils i incursions en territori israelià sense precedents– que ha provocat en poques hores la mort de desenes d’israelians entre soldats i civils, i centenars de ferits. Apliquin la mateixa regla bíblica que va regir el 2014 i tindran una idea de la magnitud de la tragèdia que s’abatrà sobre els dos milions de ciutadans que viuen amuntegats en aquesta presó a cel obert que és Gaza, en les pròximes hores.