París, la ciutat del glamur, l’amor i la baguet, està infestada de xinxes. Una invasió que s’acarnissa amb el cos dels veïns i dessagna el seu orgull. Escoles tancades, hospitals en peu de guerra, cines, teatres, mitjans de transport... Sota l’entapissat de les butaques, a les escletxes del sofà, a les costures del matalàs o fins i tot a les esquerdes de les parets s’amaguen aquestes bèsties xuclasang esperant que arribi la foscor. La seva hora preferida per satisfer la gana és poc abans de l’alba. Emergeixen del seu amagatall i guiades per la calor que desprenen els cossos i el diòxid de carboni exhalat de la respiració ataquen les seves víctimes. Amb les mandíbules en forma d’agulla penetren la pell fins a trobar un capil·lar. Triguen entre 5 i 10 minuts a omplir-se de sang. La picada és indolora. Només al cap d’unes hores comença la coïssor. ¡Ah!, una dada més: la seva taxa de reproducció és alarmantment ràpida.