L’endemà d’haver pujat per segon cop a Primera Divisió, el juny del 2022, el Girona FC va organitzar una festa a l’estadi de Montilivi: música, focs artificials i una entrada triomfal dels jugadors que s’havien convertit en herois. L’últim que va trepitjar la gespa va ser Míchel, l’entrenador. Va entrar corrents, somrient i, de cop, es va aturar, va agafar l’ampolleta d’aigua que duia a la mà i la va estampar amb fúria contra el terreny de joc. Després, va riure encara més. Era una picada d’ullet, irònica, enjogassada, a la seva manera de funcionar durant un partit. El Míchel que dirigeix l’equip, dret davant la banqueta, és un individu en tensió (té el tic d’obrir i tancar sovint les parpelles i, aquí, aquest gest es multiplica), que gesticula i s’enfada, que camina amunt i avall de l’àrea tècnica amb desfici quan un jugador rifa la pilota sense jugar-la com ell voldria i que, finalment, en l’instant suprem d’arravatament, agafa l’ampolleta d’aigua i la llança amb coratge contra la gespa. Després, de cop, quan acaba el matx, quan ha de saludar l’entrenador rival, quan contesta les preguntes a la premsa, o quan, l’endemà, ajunta els futbolistes per analitzar encerts i errors, es transforma en una persona en extrem educada i racional, propera i cordial, que engresca els seus amb xerrades i màximes motivadores. És probable que aquesta doble personalitat respongui a una de les reflexions que formula l’escriptor James Kerr en un llibre mític sobre un equip també mític, 'Legacy'. Hi parla de la selecció de rugbi de Nova Zelanda, els All Blacks, i té, per exemple, una definició com aquesta: «Cap calent: tensió, ansietat, agressivitat; cap fred: relaxació, tranquil·litat, idees clares». El llibre de Kerr és una mena de bíblia per a Míchel. El té subratllat i hi torna, de tant en tant. Conté bona part de la seva filosofia com a míster. «Un estol d’ocells dibuixa una figura al cel i, per torns, n’hi ha un que els dirigeix. És més efectiu volar així que no pas fer-ho sol, i si algun perd el ritme, els altres l’esperen: cap ocell no queda ressagat». O un altre exemple: «Els líders són narradors d’històries; totes les organitzacions van néixer d’una història emocionant». I un altre: «La samarreta no és teva; tu ets només el cos que ara la du al damunt».