La democràcia, crèiem les generacions nascudes a la segona meitat del segle XX, no només és el sistema que millor protegeix els drets humans i promou el benestar de la ciutadania, sinó que té una mala salut de ferro. Confiats en l’erroni concepte lineal i progressiu de la història, pensàvem que quan una societat arriba al punt de desenvolupament de construir una societat madura ja no hi ha marxa enrere. Els cops d’Estat i els aldarulls, la inestabilitat permanent del sistema polític, corresponen a països que podríem anomenar en construcció política com durant molts anys van ser els de Sud-amèrica o el Pròxim Orient, o a èpoques històriques molt convulses, tipus la República de Weimar. Estàvem equivocats, les democràcies moren, com bé diu el títol del famós assaig. De fet, des de ja fa algun temps assistim atònits al declivi del sistema democràtic per antonomàsia, el dels Estats Units.