Fa dues dècades, vaig estrenar una carpeta on anava guardant retalls de revistes, fullets i mapes per a un acariciat viatge a l’Amazones, que arrencaria a Iquitos (Perú) o bé a Leticia (Colòmbia). M’entusiasmava la idea de navegar el riu des de més o menys el seu naixement fins a la desembocadura a Belém do Pará (Brasil). Ja tenia el cos convençut per dormir en una hamaca, per al ranxo de sopa incerta, per al lavabo d’allò més compartit. Em veia capaç de suportar el corrent inestable i la monotonia en què el paisatge es dilueix després de l’enlluernament inicial. Aguantaria, crec. Però ¿i els diners? ¿I els mosquits?