De l’erto de la covid a l’erto climàtic

La tardor sembla estar en via d’extinció. Així ho apunten les altes temperatures registrades al setembre i les que s’acosten aquest octubre que acaba de néixer. Aquest nou déu anomenat Aemet veu factible que es bati el rècord de temperatura màxima mai mesurada a Espanya en aquesta època de l’any i pronostica que farà avisos per calor per primera vegada des que, el 2016, va estrenar el pla nacional de predicció i vigilància de fenòmens adversos. L’escalfament global que no descansa, com tampoc ho fa de moment la sequera persistent que pateix part del país. Aquesta situació climàtica, cada vegada menys excepcional, corre el risc de convertir-se en estructural i afecta ja no només la salut, sinó tots els àmbits del nostre dia a dia, des de la feina a l’oci. Els episodis de temperatures extremes cada vegada més intensos i freqüents obliguen a repensar les condicions del mercat laboral, sobretot en l’àmbit de la prevenció, com molt bé explica Gabriel Ubieto en el nostre últim informe Amb P de Planeta. El repte és majúscul tant per a empreses com per a treballadors i administracions públiques, que han d’adaptar-se a un risc creixent. És moment de nous protocols per als nous rècords de calor. Limitar la jornada de treball de les persones que treballen al carrer o a l’exterior, reorganitzar horaris, aplicar ertos climàtics –com ja n’hi va haver covid– per a onades de calor o tempestes imprevistes i donar incentius des del sector públic són només alguns exemples que ja estan permesos en la legislació i que poden perfeccionar-se. La qüestió no és fútil. L’Organització Internacional del Treball calcula que l’estrès tèrmic associat a l’augment de les temperatures reduirà les hores de treball hàbils i el 2030 es podria produir una pèrdua de productivitat equivalent a 80 milions de llocs de treball. És urgent evitar-ho i abans que mori la tardor.

El més llegit