Humanitat Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Vides exemplars

L’empatia, la que desapareix quan deshumanitzem els altres, no té límits ni fronteres

‘Freedom first’: un disc gravat per un condemnat a mort als Estats Units

ALVARO MONGE

No fa falta lluir a TikTok hectàrees de tatuatge per donar lliçons de bons sentiments. Però les xarxes ho multipliquen tot, i per això la història del xaval de 16 anys pluriocupat per ajudar la seva família, i que recomana a d’altres de la seva edat no fer-se els longuis, acumula milions de visualitzacions. S’ho mereix perquè desmunta dos mantres: que els joves siguin uns descerebrats que només aspiren a convertir-se en ‘youtubers’ milionaris i que tothom vagi a la seva, sense importar-li gens el que pugui passar als altres. Doncs, no. O no sempre. De fet, aquests dies he pogut conèixer una altra història que també ho desmenteix: la d’un pianista de Granollers que s’ha entossudit a salvar un condemnat a mort a Ohio. Gairebé 7.000 quilòmetres els separen, però els uneixen la música i la justícia. O la sensació d’injustícia, en aquest cas.

Temes:

Jazz