No s’oblidin d’aquestes sigles. Corresponen al Tribunal Europeu de Drets Humans. Es tracta de l’última instància judicial a què pot acudir un ciutadà de la UE un cop ha esgotat totes les instàncies en la seva jurisdicció estatal. I només s’hi pot acudir per al·legar una violació dels drets fonamentals reconeguts al Tractat de Lisboa, el més pròxim a una constitució europea. La setmana passada el TEDH va admetre a tràmit un recurs d’empara dels condemnats per l’1-O, candidats a la hipotètica amnistia de què parla Feijóo més que Sánchez. Ho van poder fer perquè, uns dies abans, el Tribunal Constitucional (l’última instància de la jurisdicció espanyola) havia rebutjat el seu recurs per vulneració de drets en el seu processament. És incert el temps que el TEDH pot trigar a resoldre, però alguns juristes que l’han freqüentat estan sorpresos que s’hagi fet l’admissió tan de pressa i que s’hagi donat un termini relativament curt, fins al gener, perquè l’Estat presenti les seves al·legacions.