De fet, El Último de la Fila ja fa temps que va tornar. El 2016 Manolo García i Quimi Portet van fer quatre concerts memorables al Razzmatazz, rememorant els èxits de Los Rápidos, la banda de García a la qual es va incorporar el Portet que tocava la guitarra a Kul de Mandril, i de Los Burros, la banda que va formar Portet i a la qual es va incorporar més tard García, en la prehistòria del grup més emblemàtic del rock espanyol entre 1985 i 1998. Els que van assistir-hi van rememorar els èxits inoblidables, però segurament també sabien que estaven davant d’un esdeveniment únic que no es traduiria en un retorn en tota la regla. “No som del perfil de sortir ara a la carretera a fer muntanyes de diners”, va dir aleshores Quimi Portet. I a fe que han mantingut aquella màxima. El “Desbarajuste piramidal” anunciat per al desembre d’aquest any no és, doncs, un nou disc d’El Último de la Fila, ni una gira que segur que seria mítica, ni tampoc “pavellons o estadis plens”, com ja deia fa dies Jordi Bianciottoen aquestes planes i com s’ha encarregat de matisar Quimi Portet. No tornen, però ofereixen pel que sembla (i pel que hem pogut intuir amb el single Lejos de las leyes de los hombres) noves versiones, nous arranjaments, un treball d’estudi on ells dos toquen tots els instruments, una activitat que, per a Quimi Portet, sembla molt més plaent que no pas iniciar un nou tour, trenta-cinc anys després, d’aquella banda que «podia fer coses molt marcianes i altres gairebé folklòriques». «Érem com un buldòzer de música popular», deia.