Recordava haver escrit fa temps (fa més d’un any, per ser precisos) un article sobre els esgarips de Shakira després de la seva separació. Estava equivocat. Eren dos articles. Feia aleshores les habituals referències als clàssics, que és on cal anar a parar sempre, i més encara en temps de tribulacions. No fer mudances, deia sant Ignasi, i hi podia haver afegit no compondre cançons que facin referència a la teva vida més íntima. En aquells articles, que naixien tant de la fascinació que em produïa la cantant com de l’impacte de veure fins a quin nivell podia arribar el despit provocat pel desdeny amorós, hi havia cites de poetes romàntics i de grecs tan destacats com Ovidi, que descartava del tot la necessitat d’una explicació detallada de qualsevol trencament.