El present, el present real, fàctic, és dolent, molt dolent per a Alberto Núñez Feijóo. Fins i tot d’un gris brut i tristot, i per acabar-ho d’adobar, amb no pocs riscos apuntant a l’horitzó. Les últimes i llargues setmanes no han sigut tampoc, ni de bon tros, lluminoses. Després de quedar, el PP i Vox, massa curts en les eleccions del juliol, Feijóo es va mantenir atònit, desconcertat, incapaç de comprendre justament el que estava i li estava passant. Llavors va començar a dubtar, a dir una cosa i després la contrària, a ensopegar aquí i allà. A anar a les palpentes. Fins que va irrompre Aznar i va ordenar deixar-se de vaivens i miraments, i incendiar els carrers contra Pedro Sánchez i la seva colla de «comunistes, colpistes i etarres».