L’any 1779, un aprenent de teixidor anomenat Ned Luddlam va trencar a cops de martell el teler del seu mestre a Anglaterra. Eren els anys de la Primera Revolució Industrial i ja començaven a aparèixer les màquines de vapor que permetien mecanitzar les fàbriques. Aquest fet va ser l’inici d’una lluita obrera que destruïa màquines, ja que hi havia la convicció que la mecanització generaria atur i misèria. Avui, dos-cents cinquanta anys més tard, segons l’Eurobaròmetre, el 72% dels europeus creu que els robots i la intel·ligència artificial crearan molt atur. Està clar que les noves tecnologies permeten fer amb màquines el que abans feien persones. A l’agricultura, per exemple, en 1800 el 60% de la població activa treballava al camp. Actualment, l’ocupació agrària ha baixat al 3% del total, però gràcies a la mecanització s’ha multiplicat la producció. El mateix ha passat a la indústria. General Motors, per exemple, en 1955 feia 2 milions de cotxes l’any amb 600.000 treballadors. Avui dia, l’empresa produeix 11,3 milions de cotxes l’any amb 155.000 treballadors. Per tant, amb un terç dels treballadors ha multiplicat per cinc el nombre de cotxes produïts. Sens dubte, la industrialització ha permès augmentar exponencialment la productivitat. Amb menys persones es produeix molt més i, per tant, moltes persones perden la feina.