Aquest diumenge vaig de casament. Dit així, sembla poca cosa per a un article, ja que ni tan sols es tracta del meu. Succeeix que dos lectors de les meves columnes em van escriure convidant-me al seu casori. Però no com a simple convidat, sinó com a oficiant. Vaja, que volen que els casi jo. «‘En mi vida me he visto en tal aprieto’», que diria Lope. Estic acostumat al fet que m’escriguin lectors desconeguts, tot i que per desgràcia són molts més els que em feliciten que els que m’insulten i amenacen, hauré de millorar en alguna cosa, ja va escriure Julio Camba que una carta amb amenaces és una medalla que et permet anar al despatx del director a reclamar un augment de sou, mentre que un admirador és un oprobi. El que mai m’havia passat és que em sol·licitessin de casamenter, això a Camba l’enfonsaria del tot