El portaveu del PP al Congrés, Borja Sémper, va utilitzar l’eusquera en el ple per oposar-se al nou reglament que permetrà utilitzar-lo amb normalitat a la Cambra junt amb el català i al gallec. Un gest de molta més intel·ligència política que el que va tenir 24 hores abans quan va considerar que utilitzar les llengües cooficials era «fer el canelo». Sémper va fer el propi d’un partit liberal conservador de la UE: qüestionar els canvis fins que són irreversibles sempre que respectin la llibertat com a principi fonamental. Un gest i una posició als antípodes de la rebequeria de Vox llançant displicentment els seus auriculars a l’escó de l’absent Pedro Sánchez com si llengües espanyoles centenàries fossin un invent seu.