A Nani Moretti li agraden, com a mínim, tres coses: el waterpolo, la 'Sachertorte', i les confessions que són al·legats polítics. Bé, n’hi ha més, però aquestes tres són decisives. Potser hi podríem afegir el que va dir fa temps: "Les meves pel·lícules sempre parteixen de mi mateix. El que miro de comunicar és precisament la meva pròpia perplexitat". És a dir, un discurs recurrent i circular, a vegades virulent, o nostàlgic, irritat o desencantat, perquè l’esquerra reaccioni, perquè deixi d’actuar com un estaquirot i parli amb sensibilitat cap a un nou món, amb consciència de classe.
Llimona & vinagre Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Nani Moretti: la Sacher, el musical, la perplexitat i les utopies
La seva filmografia reclama a l’esquerra que reaccioni, que deixi d’actuar com un espantaocells i parli amb sensibilitat cap a un nou món

El més llegit
- Badalona desallotja el popular bar de 'tardeos' Santa Lola davant el malestar dels propietaris
- Com baixar el cortisol: els 10 hàbits bàsics que no pots oblidar
- Detectat un linx ibèric en llibertat a Catalunya
- Ferran Corominas: "Vam jugar 10 minuts plorant, ens vèiem a Segona"
- Els Mossos tanquen la investigació per la mort de l’amo de Mango: conclouen que la caiguda va ser accidental