Fa uns dies, la Generalitat va repartir les Medalles d’Or d’aquest any,  que no recordo a qui li van tocar, és igual, ben merescudes devien ser. L’important del fet no són els afortunats, sinó que jo ni tan sols sabia que existia aquest guardó, un més a la llista, així que em vaig entretenir a buscar per internet quants se’n lliuren cada any a Catalunya. En acabar la cerca, la sorpresa va ser que jo no n’hagi rebut mai cap, sembla impossible. Entre la Medalla d’Or de la Generalitat, la Medalla d’Honor del Parlament, la medalla al mèrit sanitari, la Creu de Sant Jordi, els guardons Francesc Macià al treball, els Narcís Monturiol a la recerca, i tots els que no vaig saber trobar, cada cop es fa més difícil esquivar reconeixements institucionals a Catalunya. De moment, he aconseguit sense gaires dificultats que no me’n donin cap, el problema vindrà quan n’hi hagi tants com catalans, per a la qual cosa no falta gaire temps. Seran moments difícils, no em resultarà senzill continuar verge de medalles i guardons. Potser fins i tot arribarà a haver-hi més medalles que catalans, ja que hi haurà qui n’acumuli unes quantes; això de fer calaix pel que pugui passar el dia de demà és molt català.