Ho sento, nen, a tu no et vull. No m’encaixen el teu color de pell ni el teu accent. No vull veure el que mostren els teus ulls. Aquest iris de terra ardent, de sang vessada i d’orines que s’escapen de pur espant. No vull que expliquis d’on vens, d’aquest lloc que els teus i els meus –mai serem iguals– hem convertit en inhabitable. He de fer-te callar, entén-me, no hi pot haver confusió. Que ningú sospiti que t’agrada mullar les galetes a la llet o que t’embadaleixes veient dibuixos a la tele. Que ningú pensi que, simplement, ets un nen.