És insensat dramatitzar. Espanya no està al 1936 i no hi ha perill de «destrucció nacional». Però sí que pateix una creixent crispació que porta problemes de governabilitat. El 2016 ja va caldre repetir eleccions, i el mateix va passar el 2019. I la culpa no va ser de l’independentisme, sinó de la fragmentació política i de la incapacitat dels dos grans partits per arribar a mínims consensos. En el món els temps són difícils –guerra d’Ucraïna, la Xina i la desglobalització, el ressorgiment de la inflació, l’ombra de Trump– i el paraigua europeu no curarà tots els nostres problemes.