El crit adolescent

De vegades, les notícies s’ordenen com constel·lacions. Cada una remet a un tema, però el conjunt sembla adquirir un significat propi. Aquí venen unes quantes dels últims dies: la Fiscalia ha advertit d’un «alarmant» augment de les agressions sexuals i d’altres actes violents comesos per menors; segons la Conselleria de Salut, les noies d’entre 12 i 25 anys són el col·lectiu amb més intents de suïcidi; l’ecoansietat està afectant cada vegada més joves, un estudi fet per ‘The Lancet’ amb dades de 10.000 joves d’entre 16 i 25 anys de 10 països revela que el 75% d’ells pensen que el «futur és aterridor»; a causa del preu de la vivenda, l’edat d’emancipació és la més elevada en dècades, segons el Consell de la Joventut d’Espanya... Un present tacat de tristesa i violència, i un futur assetjat per una inquietud carregada de raons. És evident que els nostres infants i adolescents ens estan dient –cridant– alguna cosa, i no queda molt clar que sapiguem escoltar-los. Menys encara que siguem capaços d’oferir-los respostes. «Gran part de la planificació actual fa cas omís de l’aspecte més profund de l’educació. Es dedica a produir professors i mecànics, però no es pregunta com es pot obtenir de les escoles gent més feliç, més sincera, menys neuròtica, amb menys prejudicis»; aquesta cita aviat complirà 80 anys. Pertany a A.S.Neill, l’educador anglès que va fundar la mítica escola Summerhill, somni de llibertat dels anys 70. Lluny de complir l’ideal de Neill, sobre els nostres fills planeja la infelicitat, la malaltia mental i el masclisme. Les xarxes socials, l’ús excessiu del mòbil o l’accés a la pornografia se solen assenyalar com l’explicació de molts mals, però potser no són més que l’accelerador del desastre. Si entenem la felicitat en el sentit orteguià –el camí de cada persona cap a la seva pròpia plenitud– ens assalten infinitat de dubtes sobre el sistema educatiu actual. Els elevats nivells de segregació escolar, la desigualtat que afavoreix l’abandonament dels estudis o l’amenaça del pin parental que enquista les mirades són alguns dels molts problemes a què s’enfronta l’escola. A la fi, es necessiten recursos, recursos i més recursos. Per endinsar-se en la investigació educativa. Per formar, seleccionar i motivar el millor professorat. Per convertir les aules en catalitzadors de la transformació social. Ja que estem llegant un món agònic, dotem els nostres fills de les eines per suportar-lo. Fins i tot, per a la ingent tasca de reparar-lo.

El crit adolescent

Sobre els nostres fills plana la infelicitat, la malaltia mental i el masclisme. Les xarxes socials, l’ús excessiu del mòbil o l’accés a la pornografia se solen assenyalar com l’explicació de molts mals, però potser no són més que l’accelerador del desastre

El més llegit