El món ens mira l’amnistia

Tampoc n’hi ha per tant, a Espanya ja hem tingut altres amnisties. N'hi va haver una en els anys setanta per facilitar l’arribada de la democràcia i enterrar el franquisme, i ara se n’acosta una altra perquè Pedro Sánchez continuï a la Moncloa. No són objectius tan dispars, en tots dos casos la finalitat és proporcionar un millor futur a la gent, a tots els espanyols en els anys setanta, a Sánchez i els seus amics en l’actualitat, és igual, no siguem tan primmirats, el cas és que hi hagi qui millori la seva vida gràcies a l’amnistia. Gràcies als vots de JuntsxMercadejar (o com es diguin avui), Pedro Sánchez podrà continuar en el poder, viurà bé quatre anys més i l’amnistia haurà adquirit raó de ser. En el passat, en països que sofrien cruents conflictes, hi ha hagut amnisties que tenien com a objectiu ajudar a superar-los. A Catalunya no hi ha actualment cap conflicte, però això, lluny de restar-li legitimitat a l’amnistia amb què el govern espanyol obsequiarà els líders llacistes, no fa sinó demostrar que a Espanya estem més avançats que a qualsevol altre país. Allà on d’altres necessiten violència i morts per proclamar amnisties, aquí n’hi ha prou de necessitar un grapat de vots. Mentre que a Irlanda del Nord, Sud-àfrica, l’Argentina i altres països, el preu de l’amnistia va ser molt car, a l’Espanya actual podem presumir de rebentar preus i posar-la a l’abast de totes les butxaques. El mateix que fa la Xina amb els mòbils i els cotxes, ho fa Espanya amb les amnisties. -Senyora, li venc una llei d’amnistia a canvi de set vots! No fa falta ni que mati ni que segresti ni res. Set vots i és tota seva. Més barata que a Andorra. L’amnistia a l’espanyola serà aviat tan famosa com la truita a l’espanyola, i sense necessitat d’afegir-li ceba. Governs de tot el món copiaran la idea de Sánchez, i allà on no arribin els vots per aconseguir el poder, arribarà l’amnistia, que en prengui nota en Trump, que se la podrà aplicar a si mateix. A Espanya, no trigarà gaire a formar part dels programes electorals, i els líders polítics competiran entre ells per veure qui anuncia una amnistia més àmplia. Pedro Sánchez no enganya ningú, cal reconèixer que sempre ha deixat molt clar que vol continuar governant a qualsevol preu, i perdre les eleccions no li havia de suposar un impediment. Si hagués necessitat els vots dels jueus, s’hauria circumcidat en públic, i si li fessin falta els vots dels vegans, trauria demà mateix un decret llei prohibint el consum de carn. El primer és el primer, i un cop s’acostuma un a la Moncloa, amb els seus salons i els seus jardins, sense factures de llum ni aigua, amb el lloc de feina a la mateixa llar, no es canviarà de domicili només perquè li falten uns vots de res, que a més a més, estan a la venda. Un no posarà l’Estat per sobre del benefici propi, que estem a Espanya, hòsties. Cert és que, a canvi de l’amnistia, empitjorarà la qualitat de vida dels catalans, que viuran el ressorgiment d’un conflicte que en el seu moment va provocar una greu fractura social i que ja es trobava totalment superat i oblidat. Però això és problema dels catalans, que s’espavilin amb les seves batusses, el que compta és que a la Moncloa hi continuï vivint en Sánchez i família. Si l’amnistia facilita el retorn dels pròfugs de la justícia, i si al seu torn això comporta nous conflictes, ens haurem d’armar de paciència i reconèixer que, de vegades, perquè algú continuï en el poder, la plebs s’ha de sacrificar. Per això hi som.

El més llegit