Creguin-me si els dic que no hi ha res que desitgi més que s’acabi per fi tot el conjunt de disbarats jurídics, i alguns de socials, derivats dels fets del 2017. És clarament una anomalia que uns polítics fossin condemnats a penes gravíssimes per organitzar un referèndum il·legal d’independència el resultat del qual no van pretendre implementar mai. Encara més anòmal és que hi hagi tants ciutadans amb una amenaça penal a la seva esquena, i que alguns encara estiguin a l’estranger per temor d’aquestes penes desproporcionades. El primer s’ha resolt eficaçment amb els indults, el que ha tingut, a més, un impacte social molt positiu, es digui el que es digui, a tot Espanya. En conseqüència, la perspectiva d’una cosa molt semblant a un indult, és a dir, una amnistia, des del costat humà em genera reaccions positives.
Una anomalia jurídica Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Amnistia: no tan de pressa
S’hauria d’elaborar una llei que reguli l’amnistia i l’indult, els unifiqui en una sola figura i els deixi a mans exclusivament del Parlament, i no del Govern
Autodeterminació i amnistia: límits constitucionalsAutodeterminació i amnistia: límits constitucionals, per Xavier Arbós per Xavier Arbós
Temes:
El més llegit
- Enquesta prohibida de les eleccions a Catalunya: últim sondeig
- El Barça celebra el títol de Lliga davant la insolència de Laporta i Rocha
- La cançó d’Israel tensa el festival d’Eurovisió i en desboca la politització
- Victòria Frederica, no et queixis tant
- Catalunya registra un albirament històric d’aurores boreals