Quan una empresa cotitzada es fa petita és més vulnerable. Fa cinc anys que el Govern espanyol es fa banys de popularitat a base de castigar les grans empreses: traves a les operacions corporatives, regulacions sobrevingudes, impostos a mesura que perjudiquen el compte de resultats i mostres públiques de menyspreu pel que són i pel que fan. De manera que, a la borsa, ha aconseguit que algunes grans s’hagin fet petites, almenys en preu. La irrupció sobtada de STC com a primer accionista de Telefónica és, també, el resultat d’aquesta actitud del Govern central que ha delmat el valor de l’empresa a les borses i, sobretot, ha transmès la sensació que estava desemparada per part del seu propi Estat. El comprador, en canvi, té com a principal accionista el fons sobirà de l’Aràbia Saudita, una dictadura en tota regla que juga en els mercats, siguin de les telecomunicacions o del futbol, amb l’avantatge de tenir el suport incondicional d’un Estat governat per una monarquia absoluta que no ha de retre comptes a ningú. Per això, els laments d’una vicepresidenta –Yolanda Díaz– que ha auspiciat aquesta política contra les grans empreses no poden provocar res més que hilaritat. Una altra vicepresidenta, Nadia Calviño, s’aferra ara a la vinculació de Telefónica amb la defensa espanyola per amenaçar de no autoritzar l’operació. Arriba tard i, segons com, pot ser pitjor el remei que la malaltia.